galamó barballera, es diu quan la carn és flàccida. També es diu de l'equivalent en un animal, com el bou. pap(fam.) papada, sotabarba molt pronunciat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 reconeixença reconeixement gratitud grat, en frases com: Sentir grat. Saber grat. acció de gràcies, es diu esp. en estil religiós. 2 Amb agraïment: Reconegudament. Guanyar-se l'agraïment d'algú: Obligar-lo. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

calorós. tropical, es diu només del clima dels tròpics o del clima calent com el dels tròpics. abrasador (->) o abrusador comburent, que produeix una combustió. ardorós(->) (també en sentit fig.) xardorós ardent(->) cremant, tan calent que crema o gairebé crema. enxardorat bullent. Té molta febre [...]

1 adj. diàfanCp. translúcid. Un objecte és diàfan quan deixa passar a través seu la imatge perfecta de l'objecte, com ara l'aire, un vidre, una capa d'aigua límpida; transparent diu menys que diàfan: un vel molt tènue, per exemple, deixa veure els contorns i, en part, la superfície de l'objecte [...]

1 adj. angost, es diu esp. d'un pas entre muntanyes, roques, etc. just(esp. parlant d'un vestit, del calçat, etc.) íntim. Una connexió íntima. encofurnat, és diu d'una cambra molt estreta i mal airejada. atapeït. Anàvem molt atapeïts. escanyat. Un camí molt escanyat. cec, és diu de la xarxa [...]

1 adj. agrenc, que agreja. agrassenc, agre com el raïm verd. acre, agre, esp. en sentit fig. acetós, agre com el vinagre. acerb avinagrat vinagrós(en sentit propi i fig.) tocat, es diu esp. del vi que té una punta d'agre. àcid. 2 Ésser més o menys agre: Agrejar. Tornar-se agre agrir-se [...]

En el llenguatge parlat s'usa sovint com si fos intr. (em va fer enrabiar), segurament per influència del cast. (me hizo rabiar), que és efectivament intr. En català enrabiar és tr. i cal usar-lo en aquesta forma. Doncs, igual que irritar, cal dir em va enrabiar. Tant per la forma tr. com pron [...]

1 adj. Negre com el carbó, com el sutge, com l'atzabeja, com la pega, com una mora, com una gola de llop, etc. sable(en heràldica) negrós, que tira a negre. negrenco negral, íd. fuliginós, negre com el sutge. moreu, fosc, tirant a negre. llor, mig negre, com un mulato (es diu només d'una [...]

piadós pia(només en aquesta forma femenina). Una obra pia. religiós. És un home molt religiós. de gran religiositat. És una persona d'una gran religiositat. beat(usat com a subs. m. i f.), persona d'una devoció estreta i minuciosa. beguí, fals devot. fervorós, ple de zel religiós. místic [...]

ràpid. volant de pressa com un llamp de llampadao llampant(adv.) a passos de gegant corrents en un salto en quatre salts(amb els verbs anar, venir, etc.) d'una revolada, amb un moviment ràpid i violent. com una taca d'oli, es diu d'una notícia, etc. com una reguera de pólvora, íd. ras, en la [...]